WQ i la inclusió educativa

Després de treballar el llibre "La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado" de Giné, C. em pregunto què pot aportar l'eina de les WQ a l'educació inclusiva.

Penso en dos enfocaments de treball:

Explícitament: l'objectiu és que els alumnes siguin conscients de les seves diferències, valorar que es pot aprendre de tothom i que les individualitats aporten riquesa a l'aula. Així justificar-los el treball cooperatiu del seu dia a dia, el qual dóna els seus fruits en tant que el grup aprofita les virtuts de cadascú.

Ho podríem fer a través d'una WQ com aquesta en la qual es treballa la empatia:

Implícitament: Com a eina didàctica pensada perquè tots els alumnes es sentin partícips, que tingui en compte les intel·ligències múltiples, que els més desafavorits  tinguin el seu rol definit a través d'activitats diferenciades i grau de dificultat adaptat a l'alumne, el guiatge del mestre i un enfoc de treball cooperatiu. 

Un exemple d'un estudi detallat que podem adaptar a la nostra matèria i al nostre grup heterogeni és aquest amb la WQ sobre el Fantasma de la Òpera. 

Finalment un recull d'idees claus i recursos sobre caceres del tresor i WQ per a cada tipus de diversitat: discapacitats, aula d'acollida,...

L'ensenyament de la Religió

Com a estudiant de DECA em pregunto sobre l'ensenyament de la Religió amb una metodologia activa, col·laborativa i constructivista. Que contribueixi especialment a desenvolupar l'esperit crític, la responsabilitat i la llibertat de pensament.

Si fem un cop d'ull a un directori webquest veiem com hi tenen cabuda totes les activitats educatives que es fan a l'escola sense excepció. L'assignatura de Religió la trobem en una carpeta pròpia o agrupada amb ciutadania. Recordem que d’acord amb la normativa vigent, l’ensenyament de la Religió té caràcter optatiu per als alumnes i obligatori per als centres. L'enfoc és l'ensenyament religiós confessional, és a dir no catequètic ni adoctrinador. La oferta en els centres està dirigida a les principals cultures religioses, no només la catòlica.

Segons el currículum actual, la formació religiosa i moral catòlica pretén contribuir a la formació integral de l’alumne, donant una proposta de sentit de la vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. 

Si ens centrem en l'Educació Primària trobem webquests pensades per a totes les dimensions, amb el seu corresponent objectiu, recollides al currículum:

Dimensió cultural i històrica:  Quaresma i Pasqua, Les grans religions, Les nostres catedrals

L'objectiu és conèixer la incidència que el cristianisme ha tingut en les nostres manifestacions culturals.

Dimensió humanitzadora: Los sentidos de la Navidad, Dia de la tolerància

Objectiu: afrontar les grans preguntes de l'home i ajudar a l'alumne a trobar les respostes 

que podrà assumir com a opció lliure i personal.

Dimensió ètico-moral: Paràboles de Jesús, Qui és Jesús de Natzaret?

Objectiu: conèixer les exigències morals del missatge cristià: solidaritat, caritat,...

També s'aborda des de l'àmbit científic, sabers amb fonamentació rigorosa que entren amb diàleg amb altres sabers de l'escola. El medi del nou testament, Què passa amb el Tíbet?

Els subobjectius de les dimensions dependrà del propòsit didàctic de cada webquest. I moltes vegades cada disseny educatiu abarca múltiples objectius de la matèria.

Recordem que aquestes són algunes idees inspiradores per a crear les nostres pròpies webquests i que a la xarxa trobem múltiples recursos TIC que podem aplicar didàcticament a aquesta matèria de Religió.

Bíblia infantil interactiva amb jocs, històries, activitats,...

Les WQ i els codis QR

Els codis QR poden tenir la seva aplicació didàctica a les aules de primària. Els alumnes han de descodificar codis amb les tablets, obtenen la questió a esbrinar i pensen les respostes cooperativament. Podem fer el procés a la inversa i mitjançant un generador de codis QR siguin els mateixos nens que creïn l’activitat o part d’aquesta. La metodologia utilitzada sempre serà el treball cooperatiu.

Més aplicacions educatives del codis QR: relacionar imatges amb el codi corresponent, poden ser imatges o enunciats amb la seva resposta, o bé les solucions a determinats problemes, unir frases per formar un conte, unir pregunta/resposta en llengua anglesa, però sempre plantejat dins una dinàmica grupal, contextualitzada i motivadora com ho són les WQ.

Es podria fer una WQ on l'objecte d'estudi fossin els codis QR: descodificar i generar codis, usos en la nostra societat, publicitat, eficàcia,... O bé tenir en compte aquesta eina en les nostres planificacions. Per exemple, utilitzada de manera més puntual, podria formar part d’una activitat que es plantegi dins la nostra  webquest de la castanyada explicada en aquesta entrada. En aquest cas els que han realitzat l’activitat de planificar el dia podrien generar el codi QR de la taula horària per activitats i repartir-la a les classes del centre.

Una altra idea seria una variant de la webquest, de tal manera que seguint la mateixa estructura d'una webquest, el que són enllaços a pàgines web els convertim en codis QR, els quals tant ens poden dirigir a pàgines web, com a activitats variades o a resoldre determinades qüestions. Això ens permetria que el desenvolupament de la webquest, bàsicament el procés, fos més dinàmic i fins i tot es podria plantejar en determinats moments fora de la pantalla de l'ordinador.

Les webquest i els Camps d'Aprenentatge

A seminari de Segon d'EP estem estudiant els Serveis que donen suport i assessorament als centres educatius mitjançant un treball cooperatiu entre seminaris. Els tres membres del meu equip hem aprofundit el coneixement del servei dels Camps d'Aprenentatge.  

Els professionals dels CdA elaboren materials didàctics interactius (quaderns de treball, aplicacions informàtiques, WebQuests, etc.) i els ofereixen com a suport a l'educació en el mateix centre educatiu.

Projectes compartits:

És una reformulació de les estades en els CdA en projectes innovadors canviant el sentit i la forma de treballar amb els alumnes a partir d'una situació o problema que els porti a fer-se preguntes d'un determinat fenomen que treballaran abans, durant i després de l'estada al camp d'aprenentatge.

En qualsevol directori de webquest de Catalunya trobem (normalment a la carpeta de temes transversals) webquest dirigides a definir els coneixements previs, a establir un marc teòric i una metodologia de treball, així com a adquirir uns determinats continguts, per tal que ABANS de fer la sortida d'un o més dies on es desenvoluparà un projecte de treball per a l'estudi i experimentació en un medi singular de Catalunya, l'alumne se'n senti motivat, predisposat i preparat.

Un exemple és Descobrim Collcerola elaborat per el CdA del Baix Llobregat. i dirigit a Cicle Superior de Primària amb la finalitat de transformar la informació cercada per Internet en un tríptic informatiu de Collcerola.

El  resultat: 

Triptic CEIP Monsenyor Gibert

Creem una Webquest amb el GOOGLESITE

Experiència d'explicar què és una webquest als nostres companys de Tercer d'EP a la optativa #UDTIC13:

Per explicar la webquest n’hem fet una entre tots. Treball col·laboratiu, cooperatiu i Learning by doing (Roger Schank). Aquí es pot llegir una entrevista de la Contra de La Vanguardia enllaçada en una entrada del meu blog de fa un any.

L’hem creat amb l’eina del Googlesite, el tema escollit és la castanyada i va dirigida a alumnes de cicle mitjà.

Totes les webquest tenen la mateixa estructura i ens hem centrat en el procés. Per fer-ho hem tingut en compte que quest significa recerca, però que a diferència de la cacera del tresor no es tracta que els alumnes cerquin informació sinó que transformin la informació en coneixement. D’aquesta manera l’aprenentatge serà significatiu (model constructivista).

També seria interessant Què NO és una webquest?

Recursos que han utilitzat els nostres companys per dissenyar les activitats:

vídeos, jocs, àudios,...

N’hem aprés 3 de nous que podem veure a l’activitat del grup 5. Els dos els dissenyem nosaltres segons les nostres activitats i objectius:

blubbr : un qüestinari atractiu en format vídeo i resposta múltiple.

voki : on podem presentar les instruccions de manera més divertida.

Per tant, són dues aplicacions a tenir en compte no només per a les webquest. La primera es podria aplicar per fer una prova avaluativa o per saber els coneixements previs sobre un determinat projecte que volem fer. I la segona es pot presentar al principi d’una classe per introduir el que es farà. D’aquesta manera els alumnes estan activats i disposats.

L’apartat de la Presentació, perquè sigui atractiva per a l’alumne l’hem fet amb l’eina ANIMOTO.

L’avaluació en aquest cas ha anat dirigida a saber quin grau d’adquisició de coneixement han tingut els nostres companys respecte les webquest. Però en una webquest per als alumnes de primària aniria dirigida a avaluar qualitativament els coneixements respecte la tradició de la castanyada, saber si realment el seu aprenentatge ha estat significatiu.

L’avaluació als companys l’hem feta amb un formulari del Drive. Hem obtingut les respostes i un resum gràfic.

Un cop dissenyades les activitats per grups els hem fet explicar breument la seva activitat. Com diu el resultat de l’avaluació ens ha faltat que els diferents grups interactuessin entre ells. Amb més temps hauríem fet l’activitat com ho haurien fet els alumnes a qui va dirigida la webquest per tal de detectar errades i mancances.

Per a nosaltres també ha estat un repte.

Animoto i Glogster

Com a mestres podem fer servir aquestes dues eines en alguna Webquest que creem.
També podem oferir-les als nostres alumnes com a activitat de l'etapa del Procés en una Webquest.

Per exemple, en la nostra presentació com a experts en Webquest a #UDTIC13 hem creat un vídeo amb ANIMOTO en l'etapa de la Introducció, per tal de motivar els companys en la construcció de les activitats. 

Per treballar la competència TIC a través de les Webquest els podem fer crear un vídeo mitjançant aquest senzill i divertit editor. D'aquesta manerea els fem entrar en una nova manera de comunicar-se. Podran transmetre les idees que han après realitzant la webquest o un concepte en concret que se'ls demani. Els animem a crear a través de l'aspecte que estiguin indagant i explorant en la webquest.

El mateix amb l'eina del Glogster. Ambdos plasmen en breu temps una idea clau. 

Aquest podria ser el resultat de l'edició d'un vídeo creat després d'esbrinar sobre la piràmide dels aliments.

Què NO ÉS una Webquest?

...no todo lo que lleva la etiqueta WebQuest es una auténtica WebQuest. La mera adquisición de información, las tareas de repetición o recolección de información no deberían considerarse como tales. 

diu Jordi Adell a un gran article INTERNET EN EL AULA: LAS WEBQUEST. 

En las WebQuest la respuesta no “está” en la red y hay que buscarla. La respuesta hay que “fabricarla” utilizando fuentes diversas de información (la mayoría online, aunque no exclusivamente) y las capacidades cognitivas de los alumnos trabajando en equipo.

Las buenas WebQuest provocan procesos cognitivos superiores (transformación de información de fuentes y formatos diversos, comprensión, comparación, elaboración y contraste de hipótesis, análisis-síntesis, creatividad, etc.). Para que los alumnos usen estas funciones superiores de la cognición, las WebQuest utilizan “andamios cognitivos” (scaffolding).

I no s'ha de confondre Webquest amb Cacera del Tresor que hem explicat anteriorment.

Habilitats d'alt nivell i la piràmide d'aprenentatge

La Webquest com a eina per a la construcció cognitiva:

Webquest, etimològicamente, significa cerca assistida.

La Webquest (Dodge, B. 1999 y March, T. 2000) és una activitat s'aprenentatge per descobriment guiat utilitzant els recursos de la web, implicant indagació i investigació, en la que part o tota la informació amb la que interaccionen els alumnes prové d'internet.

Adell, J. (2003), considera la Webquest com una activitat que permet als estudiants desenvolupar un procés de pensament d'alt nivell; es tracta de fer alguna cosa amb la informació: analitzar, sintetitzar, comprendre, jutjar, transformar, valorar, i crear nova información, publicar, compartir, etc.

Segons les investigacions de Cody Blair, s'aprén fent: realitzant pràctiques i ensenyant als altres. L'aplicació pràctica dels coneixements i ensenyar-los als altres ajuda a la retenció i motiva a l'alumnat a indagar més sobre el tema. 

Per tant, si ens situem en el mapa de la Taxonomia de Bloom per a la era digital veiem com una eina com la webquest ens posiciona en les accions relacionades amb les habilitats de pensament d'ordre superior: aplicar, analitzar, avaluar i crear. 

Cacera del tresor

És un recurs similar a la Webquest, però molt més senzill. 

Proposa una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les adreces en la xarxa on poden aconseguir les respostes. Per arrodonir (i acabar) la feina, es planteja una "gran pregunta" que els alumnes han de provar de resoldre en grup, a partir de la informació de les qüestions anteriors, fent-los reflexionar i comentar entre ells per aconseguir una resposta en comú.

Diferències i semblances entre la cacera del tresor i la webquest

Diferències: En la webquest l'estructura està predeterminada i en la cacera del tresor no. L'aprenentatge és guiat en la webquest i en la cacera del tresor es formula una pregunta i l'estudiant ha de trobar les respostes per si mateix.

Semblances: Totes dues utilitzen les noves tecnologies per arribar als estudiant. A més a més, utilitzen enllaços per a trobar informació. També integren el que han après durant la recerca.

Aquí teniu pautes de com fer una cacera del tresor 

I aquest mapa conceptual ens hi ajuda:

Cinc regles per escriure una Webquest fabulosa

Les ha identificat Bernie Dodge, el creador de les Webquest.

Els cinc principis guies es troben a la paraula FOCUS:

Find great sites. (Localice sitios fabulosos)
Orchestrate your learners and resources. (Administre aprendices  y recursos)
Challenge your learners to think. (Motive sus aprendices a pensar)
Use the medium. (Utilice el medio)
Scaffold high expectations. (Edifique un andamiaje para lograr expectativas elevadas)

L'andamiatge és un concepte constructivista que, aplicat a les TIC  i concretament a les webquest, es defineix com una plataforma temporal d'ajudes que serveixen mentre es consoliden i incorporen noves habilitats al coneixement que ja es té per construir indagacions més avançades.

Dodge (2000) proposa l’ús de tres tipus de bastides en les WQ: les de recepció, accés o entrada —el que la WQ proposa que l’alumnat faci—; les de transformació o gestió —les destinades al maneig i la gestió de la informació i els processos cognitius associats que en faciliten la transformació en coneixement—; i les de producció, ús i aplicació o sortida —les orientades al que l’alumnat produeix, comparteix i presenta.

Creem la nostra pròpia webquest

Es pot anar a un directori de webquest i adaptar-la a les nostres característiques d'aula. Però també podem crear-les per aplicar als nostres alumnes i compartir-la amb la resta de la comunitat educativa.

Què és?

Es basa en el model constructista, prioritza les habilitats cognitives d'alt nivell i la transformació de la informació en coneixement. 

Totes tenen la mateixa estructura: